Què entenem per Educació Inclusiva…?
Una vegada llegit el capítol 1 de Giné (2009) La educación Inclusiva. Barna: ICE Horsori, he de dir que al llarg dels anys ha hagut una gran confusió respecte al concepte d’Educació Inclusiva, ja que originàriament es pensava que els alumnes que presentaven algun tipus de discapacitat havien “d’etiquetar-los” com a nens amb Necessitats Educatives Especials (NEE). No obstant això, avui dia comença a ser més patent i visible la idea que TOTS els nens tenen necessitats educatives especials (ja sigui per excés o per defecte), ja que tothom és diferent.
Una vegada feta aquesta petita reflexió, tractarem de fer una definició el més acurada possible del concepte d’educació inclusiva.
Segons el meu parer, l’educació inclusiva és un enfocament educatiu basat en la diversitat com a element enriquidor del procés d’ensenyament-aprenentatge i, per tant, del desenvolupament humà. És per això, que el concepte d’educació inclusiva es relaciona a vegades amb l’educació per a la diversitat. Una frase que resumeix molt bé la idea d’aquest concepte és la següent: “l’educació inclusiva és l’educació per a tots i amb tots”, és a dir, on hi cap tothom independentment de les seves condicions personals, socials o culturals, inclosos aquells que presenten alguna discapacitat, i per damunt de qualsevol etiqueta.
Una escola que segueix una línia d’educació inclusiva, és per tant una escola que no posa requisits d'entrada ni mecanismes de selecció o discriminació de cap tipus, per fer realment efectius els drets a l'educació, a la igualtat d'oportunitats i a la participació. A l'escola inclusiva tots els alumnes es beneficien d'un ensenyament adaptat a les seves necessitats i no només els que presenten necessitats educatives especials, ja que com hem dit anteriorment, tots els infants tenen necessitats educatives perquè ningú és igual a un altre.
És per això que penso, que l’escola ha de predicar amb l’exemple. No val només amb dir-ho de “boquilla” o tenir-ho escrit a un paper, sinó que s’ha de posar en pràctica realment. El mateix ocorre amb els programes d’integració que es van realitzar cap als anys 80 en que el nen amb alguna discapacitat es trobava físicament dins l’aula, perquè això no vol dir necessàriament que sigui una escola inclusiva.
A més a més, cal destacar que el concepte d’educació inclusiva, també s’ha relacionat molt amb el d’educació comprensiva, ja que ambdós reflecteixen la necessitat d’una escola oberta que aculli a tothom.
Finalment, cal destacar la importància de que el mèrit d’un bon mestre no és el fet que uns aprenguin molt, sinó que tothom aprengui i de la millor manera possible. Això vol dir que s’ha de tenir en compte que no tothom aprèn igual i de igual manera, sinó que cadascun té el seu propi ritme d’aprenentatge i que això suposarà que uns, encara que no hagin arribat al nivell requerit, segurament hauran fet un gran esforç per adquirir aquells coneixements. És per això, que realment crec en la importància d’una vertadera pedagogia d’inclusió per tal d’atendre la diversitat de l’aula i que això serveixi com a element enriquidor per a tothom, inclús del mestre.
