Los chicos del coro

En 1949, Clément Mathieu (Gérard Jugnot), profe-sor de música en paro, empieza a trabajar como vigilante en un internado de reeducación de meno-res. Especialmente represivo, el sistema de edu-cación del director Rachin (François Berléand) apenas logra mantener la autoridad sobre los alumnos difíciles. El mis-mo Mathieu siente una íntima rebeldía ante los métodos de Rachin y una mezcla de desconcierto y compasión por los chicos. En sus es-fuerzos por acercarse a ellos, descubre que la música atrae poderosa-mente el interés de los alumnos y se entrega a la tarea de familiarizar-los con la magia del canto, al tiempo que va transformando sus vidas para siempre.

COMENTARI DE LA PEL·LÍCULA: "LOS CHICOS DEL CORO"

1.El correccional, el seu nom: què et suggereix <>?

El nom del correccional on viuen los chicos del coro, em suggereix un símil amb l’expressió castellana “el último eslabón”. Al meu parer, això expressa el darrer de tot, el que no serveix, el que no té remei ni solució. Com ja sabem, el fons és el darrer de tot i un estany és un lloc lúgubre i focs, amb la qual cosa això representa un lloc on hi va la gent considerada que no té possibilitats de conviure en societat.


2.Quin tipus de conductisme veus a la pel•lícula i com és la seva aplicació?

Segons el meu parer, a aquesta pel•lícula es posen de manifest dos tipus de conductisme:

D’una banda, el conductisme clàssic que és el més destacat a l’obra, ja que és el mètode que segueix el director del correccional, Rachin. Aquest director, és un home molt disciplinari, fred i estricte. És per això, que al seu centre segueix el principi d’acció-reacció, que consisteix en que quan un nen té un comportament considerat negatiu, el sancionen amb càstigs i sancions molt dures i de manera immediata. Aquest principi d’acció-reacció, el podem assemblar al d’estímul-resposta del conductisme clàssic.

D’altra banda Clemón Matié, el professor i vigilant nou, és un home que, indignat pel tracte que reben aquests nens, quan tenen una conducta negativa els sanciona amb un càstig relacionat amb allò que han fet malament. D’aquesta manera, podem dir que en Matié fa servir un mètode que pareix començar a assemblar-se al del conductisme operant.

3.Com valoraries les tècniques de modificació de conducta que s’apliquen a la pel•lícula? Quines has observat i com és la seva aplicació

Les tècniques de modificació de conducta que he observat a la pel•lícula són les següents:

-La tècnica que més es fa servir al centre és la del càstig. Aquesta consisteix en sancionar a l’infant mitjançant el maltractament físic. Aquesta tècnica té conseqüències físiques i humiliants molt greus, amb la qual cosa no s’ha de fer mai baix cap concepte. Alguns exemples d’aquest càstigs són: quan duen als nens al calabós, quan els posen dies de treball d’interès general (això vol dir que hauran de treballar netejant aules o rentant els plats), pallisses, tirons d’orelles, prohibició de visites, puntades al cul, etc. A més a més, es fan servir sistemes aleatoris de càstig, ja que quan no surt el culpable agafen a un qualsevol de la llita i li apliquen la sanció a ell per l’altre, encara que aquest sigui innocent.

-Una altra tècnica que es fa servir és la sanció. Aquesta consisteix en repetir la resposta contrària moltes vegades quan un nen s’equivoca. Un exemple és quan el director castiga a en Pépinot copiant 100 vegades: “el mariscal Neid murió afusilado”.

-En aquest centre, també fan servir el reforçament positiu. Aquest consisteix en reforçar un tipus d’actitud adequada i llevar una dolenta. Un exemple d’aquesta tècnica visible a la pel•lícula, és quan el professor li dona una galeta a en Pépinot per fer bé una redacció. Lògicament, per fer servir de manera adequada aquesta tècnica, hem de tractar que els premis o recompenses no siguin material per evitar que la conducta que volem aconseguir es realitzi únicament pel premi que rebrà després.

-Una altra tècnica que es fa servir és la de la sobrecorreció. Aquesta consisteix en deixar igual o millorar una cosa que s’hagi fer malbé. Un exemple d’aquesta tècnica és quan en Pierre Morhange gasta una broma al conserge fent-li mal a l’ull i el professor li castiga cuidant d’ell com a ajudant de l’infermera.

-La tècnica de cost de resposta, és una altra tècnica que es fa servir dins el correccional, aquesta consisteix en llevar al nen un reforç quan està realitzant una conducta inadequada, encara que no tingui relació. Per exemple, quan en Pierre Morhange li tira pintura al professor i aquest el sanciona prescindint d’ell en el coro.

Cal destacar que aquests tipus de mètodes que es fan servir al correccional per a modificar la conducta no són gens adients i a més a més, estan mal emprats, ja que són sancions arbitràries i no relacionants. Això vol dir que les sancions que s’imposen no es relacionen amb allò que han fer malament. Exceptuant el càstig que imposa el professor quan en Pierre Morhange gasta una broma al conserge fent-li mal a l’ull i el professor li castiga cuidant d’ell com a ajudant de l’infermera. A més a més, aquestes tècniques fomenten l’individualisme, la traïció i el chibatazo, entre d’altres.

Per últim, voldria fer una petita reflexió sobre el perquè d’aquestes tècniques de conducta. No hem d’oblidar que aquesta pel•lícula, està situada en els correccionals de França de 1949, i ambientada en la l’època de postguerra. Fou el començament d’una espècie de psiquiatria infantil plena d’errors, ja que es defenien mètodes de modificació de conducta avui dia inacceptables i es realitzaven els tests d’intel•ligència d’Alfred Binet de manera determinant, ja que prefixaven el futur dels infants. Tal i com podem veure a la pel•lícula, el nen que finalment pren foc al centre, el van sotmetre al test d’intel•ligència “Videsimo”, el de “Roshá” i el de “las fábulas de Drush”, que classificava als nens en set categories: els normals; els suficients; els límits; els dèbils-lleus; els mitjans; els profunds; i els imbècils.

4.Has observat l’estratègia que ha seguit Mathieu per iniciar als nens en l’educació.

Com podem veure a la pel•lícula Clemón Mathieu, tal i com es descriu al final del filme músic fracassat vigilant en atur, és un home enamorat de la música que s’havia promès a ell mateix no tornar a tocar-la perquè no havia tinguut l’èxit que ell esperava. Des del primer moment, quan va arribar al correccional com a professor i vigilant, va rebutjar el principi disciplinari d’acció-reacció imposat pel director. Ell va tractar-los de manera diferents a com els alumnes estaven acostumats. És per això, que el seu mètode no va resultar a curt termini, però sí a llarg termini com podem veure al final del filme. En Mathieu, encobria als nens quan feien coses dolentes, els ajudava amb les preguntes del director dient-li les respostes, etc. És així, com poc a poc es va guanyar la seva confiança i respecte. A més a més, el professor s’ajuda de la música per a controlar i dirigir les bromes i malifetes dels seus alumnes. D’aquesta manera, crea un cor en oposició al director i que de vegades hagué de ser clandestí.

Finalment, tal i com podem veure a la pel•lícula, el professor es guanya el respecte, l’estima i l’admiració dels seus alumnes i, encara que tenien prohibit acomiadar-se d’ell quan li fan fora del centre, tots li escriuen notes d’agraïment per la seva labor com a mestre i amic.

5.Comenta la frase de Rachin, el director, que representa una forma de veure la vida i l’educació, al reconèixer el seu error després de castigar a un innocent. <>.

La situació en que es va produir aquesta frase a la pel•lícula, va ser després que en Mathieu descobrís que en Monden no havía estat el vertader culpable del robatori i que per mor d’això el van expulsar produint-se una injustícia envers ell i li digués al director. D’aquesta manera en Rachin va respondre: “si avui no és culpable, ho hauria estat demà. Aquesta gent no té remei”.

Com ja sabem, el director del centre Rachin, és home tradicional de l’època que representa. Aquesta frase, resumeix molt bé el seu principi pedagògic i el seu ideal disciplinari, així com la concepció que té dels nens del seu correccional.

És per això, que la forma de veure la vida i l’educació dels nens del seu correccional és molt dolenta i radical, ja que els veu com a petits delinqüents sense solució que no han de tenir la oportunitat de millorar com a persones perquè mai podrien viure en societat. Tal i com comentaven al principi sonbre el nom del correccional: “el fons de l’estany”, el director veu als alumnes del seu centre com a éssers dolents i sense possibilitat de reinserció. Li dona igual haver castigat a un innocent i defensa la seva acció dient que de totes formes farà una altra malifeta i que així, per si decans, ja està sancionat amb anterioritat.
Al meu parer, aquest comentari denota una persona abatuda, sense esperit ni ganes de viure. A més a més, hem sembla que té una visió de la infància i de l’educació molt dolenta i que no s’ha de consentir mai.

6.Expressa alguna característica més del director, la seva forma d’actuar, el seu sentit de la disciplina. El seu tracte submís amb la autoritat.

Com ja hem comentat anteriorment, el director del centre el fons de l’estany, és un home que, al meu parer, pateix algun tipus de frustració. És un home abatut, cansat de la vida i del seu treball que no l’omple. Ha perdut la il•lusió i les ganes de viure i per la seva feina. Pensa que és el carceller d’us petits delinqüents i ja no pot més.

És aquesta l’explicació que hi trobo al seu comportament i caràcter. Com ja sabem, és un home fred, orgullós, cansat, abatut, frustrat, ignorant, autoritari, i disciplinari. Té un sentit de la disciplina molt tancada i estricta, a més de dolenta, ja que fa servir el càstig físic sense pietat. A més a més, és una persona trista, apàtica i que no sent empatia envers els pobres nens quan els maltracta física i psíquicament.

En definitiva, és un exemple car de tot el que no s’ha de fer i, al meu parer, és el motiu pel qual vull exercir la professió de mestre, i és per tal d’evitar i canviar situacions en la que persones com aquesta puguin exercir una labor tan bonica i gratificant com és l’ensenyança.