Tal i com he anat comentant al llarg de les meves reflexions diàries sobre les diferents sessions de l’assignatura d’Educació Artística i Estètica: Fonaments de l’art plàstic i visual, he de dir que aquesta assignatura ha estat tot un descobriment per mi.
La raó d’això, és que sovint tendim a pensar que plàstica es limita a pintar i dibuixar, però tal i com hem pogut observar, res més lluny de la realitat, hem pintat i dibuixat però també hem treballat amb ceres, amb pintures acríliques, amb les diferents textures, amb barro, hem fet exercicis de confiança, hem treballat la mescla de pintures, hem fet dibuixos extraïbles, hem treballat les diferents possibilitats de formes del paper, hem treballat els efectes òptics, hem fet retrats, hem treballat els espais, hem fet efectes lupa, hem treballat els bodegons, la tinta xinesa, ens hem tacat, ens hem embrutat... però sobre tot ens hem divertit aprenen tal i com ens ensenyen a altres assignatures, que aprendre divertint-se és la millora manera d’ensenyar. Doncs, gràcies a aquesta assignatura ho hem posat en pràctica amb nosaltres mateixes i ara ho puc corroborar.
En quant als dos dibuixos que més m'han agradat com m'han quedat són: d'una banda, el dibuix de les línies rectes i corbes pintat amb ceres per llavors marcar els peixos al damunt. Elegeix aquest dibuix bàsicament perquè m'ha agradat els colors i les formes emprades; i d'altra banda, el dibuix de les ceres que havíem de pintar diferents capes (una damunt l'altra) i desprès dibuixar quadrats, cercles i triangles i llevar-los la pintura amb un tap de bolígraf. La raó d'això, tal i com ja he exposat anteriorment a la fotografia, és que he pogut apreciar la gran quantitat de colors que poden sorgir fent les mescles de manera que no ens quedem únicament amb els 24 colors que t'ofereix la caixa, sinó amb una varietat molt més ampla.
No obstant això, altres activitats o tècniques amb les quals m'ha agradat molt treballar i que considero molt interessants, han estat la tinta xinesa amb la qual hem fet les diferents textures i les pintures acríliques per la mescla de colors. Però sobretot el material amb el que més m'ha agradat treballar, ha estat el barro perquè hem pogut tocar, manipular, experimentar, tacar-nos, crear, fer, desfer, modelar, etc. i això m'ha encantat!!
És per tot això, que he de dir que gràcies a aquesta assignatura he après molt sobre les diferents possibilitats de la plàstica, ja que no és només pintar i dibuixar, sinó que hi ha moltes més coses darrera com ara treballs manuals amb barro o d’altres com ara contes que sobresurten dels llibres o la tinta xinesa entre d’altres. Però també moltes tècniques que desconeixia com ara algunes de les mescles amb la pintura acrílica, els contes plegables que sobresurten del foli o els efectes lupa amb els taps de bolígraf. I no només això, sinó que a més ara coneix molts més recursos que podré fer servir amb els meus futurs alumnes sense tenir por a equivocar-me o no saber-los emprar.
A més a més, la lectura dels diferents article de l’autor Victor Lowenfeld, m’han ensenyat molt sobre la importància de l’educació artística a l’escola no només infantil, sinó a totes les edats, les diferents etapes de l’art per les que passa una persona des de que neix fins als 14 anys, a saber reconèixer l’etapa evolutiva en que es troba un nen per mitjà de l’observació dels seus dibuixos, a entendre que els llibres per acolorir trenquen la creativitat dels nens, i que en l’art no hi ha encerts ni errors amb la qual cosa el mestre ha de guiar i crear un ambient ric en estímuls i materials per tal d’afavorir el desenvolupament integral del nen.
En definitiva, espero a partir d’ara no aturar-me aquí i que aquest aprenentatge em serveixi per seguir descobrint noves possibilitats per tal de poder oferir als meus futurs alumnes una mestra preparada i oberta als diversos mètodes per garantir-los així un aprenentatge més ric i potenciador.
Moltes gràcies Carmen per la teva dedicació,
Nieves.
La raó d’això, és que sovint tendim a pensar que plàstica es limita a pintar i dibuixar, però tal i com hem pogut observar, res més lluny de la realitat, hem pintat i dibuixat però també hem treballat amb ceres, amb pintures acríliques, amb les diferents textures, amb barro, hem fet exercicis de confiança, hem treballat la mescla de pintures, hem fet dibuixos extraïbles, hem treballat les diferents possibilitats de formes del paper, hem treballat els efectes òptics, hem fet retrats, hem treballat els espais, hem fet efectes lupa, hem treballat els bodegons, la tinta xinesa, ens hem tacat, ens hem embrutat... però sobre tot ens hem divertit aprenen tal i com ens ensenyen a altres assignatures, que aprendre divertint-se és la millora manera d’ensenyar. Doncs, gràcies a aquesta assignatura ho hem posat en pràctica amb nosaltres mateixes i ara ho puc corroborar.
En quant als dos dibuixos que més m'han agradat com m'han quedat són: d'una banda, el dibuix de les línies rectes i corbes pintat amb ceres per llavors marcar els peixos al damunt. Elegeix aquest dibuix bàsicament perquè m'ha agradat els colors i les formes emprades; i d'altra banda, el dibuix de les ceres que havíem de pintar diferents capes (una damunt l'altra) i desprès dibuixar quadrats, cercles i triangles i llevar-los la pintura amb un tap de bolígraf. La raó d'això, tal i com ja he exposat anteriorment a la fotografia, és que he pogut apreciar la gran quantitat de colors que poden sorgir fent les mescles de manera que no ens quedem únicament amb els 24 colors que t'ofereix la caixa, sinó amb una varietat molt més ampla.
No obstant això, altres activitats o tècniques amb les quals m'ha agradat molt treballar i que considero molt interessants, han estat la tinta xinesa amb la qual hem fet les diferents textures i les pintures acríliques per la mescla de colors. Però sobretot el material amb el que més m'ha agradat treballar, ha estat el barro perquè hem pogut tocar, manipular, experimentar, tacar-nos, crear, fer, desfer, modelar, etc. i això m'ha encantat!!
És per tot això, que he de dir que gràcies a aquesta assignatura he après molt sobre les diferents possibilitats de la plàstica, ja que no és només pintar i dibuixar, sinó que hi ha moltes més coses darrera com ara treballs manuals amb barro o d’altres com ara contes que sobresurten dels llibres o la tinta xinesa entre d’altres. Però també moltes tècniques que desconeixia com ara algunes de les mescles amb la pintura acrílica, els contes plegables que sobresurten del foli o els efectes lupa amb els taps de bolígraf. I no només això, sinó que a més ara coneix molts més recursos que podré fer servir amb els meus futurs alumnes sense tenir por a equivocar-me o no saber-los emprar.
A més a més, la lectura dels diferents article de l’autor Victor Lowenfeld, m’han ensenyat molt sobre la importància de l’educació artística a l’escola no només infantil, sinó a totes les edats, les diferents etapes de l’art per les que passa una persona des de que neix fins als 14 anys, a saber reconèixer l’etapa evolutiva en que es troba un nen per mitjà de l’observació dels seus dibuixos, a entendre que els llibres per acolorir trenquen la creativitat dels nens, i que en l’art no hi ha encerts ni errors amb la qual cosa el mestre ha de guiar i crear un ambient ric en estímuls i materials per tal d’afavorir el desenvolupament integral del nen.
En definitiva, espero a partir d’ara no aturar-me aquí i que aquest aprenentatge em serveixi per seguir descobrint noves possibilitats per tal de poder oferir als meus futurs alumnes una mestra preparada i oberta als diversos mètodes per garantir-los així un aprenentatge més ric i potenciador.
Moltes gràcies Carmen per la teva dedicació,
Nieves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada